Ravensbrück, l'infern de les dones

Piconadora per aplanar carreteres

[...] les dones van crear estructures de supervivència molt més definides i competents que els seus companys homes. Aviat es van organitzar en famílies de tres a cinc dones, on una feia de mare. El paper d'aquesta mare era fonamental per donar suport moral, anímic i logístic: en la mesura que es podia, es procurava aconseguir menjar robat o un medicament per a les més dèbils, fer arribar un avís o posar en marxa complicats i perillosíssims mecanismes de canvi de nom de cara a un trasllat. [...] La persona que visiti Ravensbrück per primera vegada es quedarà sorpresa d'una cosa que no es troba -o almenys no d'una manera tan nombrosa- en altres camps d'homes: la gran quantitat de contes, petits objectes, regalets que les preses es feien per mantenir alta la moral, per fer de l'aniversari o del dia de Nadal una jornada especial, malgrat tot. Gràcies a aquest objectiu de preservar la dignitat, la vida cultural de les preses va ser força alta i s'organitzaven recitals poètics, obres de teatre, concursos de receptes de cuina, celebracions religioses o patriòtiques. La majoria de les preses recorden que es comunicaven per mitjà de gestos i amb un poti-poti d'idiomes on es barrejava l'alemany, après a cops i a crits, amb paraules de les seves pròpies llengües.

Amb molta intuïció i fortalesa van aconseguir anar teixint una teranyina el mes impenetrable possible, un refugi secret i invisible, uns petits espais de supervivència, una vida paral·lela a la mort que les envoltava (Montse Armengou i Ricard Belis, 2007, pàgs. 147-148).

 Veure Documental: L'Infern de les dones