 |
| Joaquim Amat-Piniella |
Un camp de concentració nazi oferia a l’internat una possibilitat de salvar-se contra mil de no sortir-ne. Els homes que hi eren tancats cercaven desesperadament aquesta possibilitat única. La penetració psicològica de qui hagués ideat aquell règim penitenciari era perfecta, ja que els homes hi morien a grapats, increïblement aferrats a la més miserable de les existències, esperant sempre, fins que el cor deixava de funcionar, l’arribada d’una sort casual (Joaquim Amat-Piniella, 2006, p. 150).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada